Una planta amarga molt valorada a la indústria dels licors

Els nostres vermuts Padró & Co. Dorado Amargo Suave i Rojo Amargo es caracteritzen per un agradable sabor amarg que no deixa indiferent ningú. Aquest sabor s’aconsegueix gràcies a una acurada selecció de diversos botànics infusionats en alcohol entre els quals destaquem la genciana.

La genciana és una planta alpina originària de les muntanyes del centre i sud d’Europa. Es fa servir des de l’Antiguitat per les seves propietats medicinals i com a aromatitzant de begudes. L’arrel de la genciana ha sigut utilitzada com a herba amarga en el tractament de desordres digestius i problemes de fetge. També s’ha emprat per estimular la gana i fins i tot com a antídot contra certs verins. A més, ajuda a depurar la sang, enforteix el sistema immunitari i es fa servir en tractaments per eliminar les taques de la pell.

Un dels seus components químics, l’amarogentina, s’utilitza com a base científica per mesurar l’amargor ja que és una de les substàncies naturals conegudes més amargues. Aquesta característica fa que sigui una planta molt apreciada en la indústria dels licors.

La genciana a la primera beguda “bitter” comercialitzada de la història

Precisament la genciana és la planta més important a la barreja de botànics i alcohol que composen l’Amargo de Angostura, un líquid amarg que s’utilitza com a condiment en còctels i menjars. La història d’aquest beuratge es remunta al segle XIX quan l’alemany Johan Gottlieb Siegert treballava de metge de Simón de Bolívar durant la lluita contra la independència de Veneçuela. Siegert el va idear com a remei contra els marejos dels malalts de còlera i dels mariners i així es va convertir en la primera beguda “bitter” de la història. Durant molt de temps es va considerar un medicament i ara és un ingredient imprescindible a la cocteleria. Actualment s’elabora licor de genciana en diverses regions d’Europa i es pren com a digestiu.

El nom de la genciana ve d’un rei del segle II aC, Gentius de Iliria, un poble d’origen indoeuropeu que habitava a la península balcànica. Gentius va ser derrotat pels romans que anaven estenent la seva influència a les ribes del Mediterrani. Va ser Plini el Vell, escriptor i militar romà del segle I dC, qui va atribuir a Gentius el descobriment del valor curatiu d’aquesta planta tan amarga i per això porta el seu nom.