El donzell, del llatí Artemisia, és el botànic per excel·lència, sense ell un vermut no podria ser considerat com a tal. La fórmula magistral de qualsevol vermut ha d’incloure obligatòriament un 75% de vi i el donzell entre els seus botànics. De fet, a Hipòcrates se li atribueix la creació del primer vermut de la història, va fer servir vi, donzell i fulles de díctam de Creta. Tal és la importància d’aquest botànic, que el seu nom en alemany, wermut, va ser l’escollit per a dominar aquesta meravellosa beguda.

La planta del donzell, perenne i de tija llenyosa, creix a regions templades d’Àsia, Europa i el nord d’Àfrica, a terrenys secs, argilosos i poc fèrtils. Pot arribar a mesurar fins al metre d’alçada i floreix de juliol a setembre. Entre la seva composició es troben substàncies com el potassi, la tuyona, el tuyol, els tanins, l’absintina i el nitrat de potassi, que potencien el desig de menjar i afavoreixen la digestió dels aliments. D’aquesta manera el donzell ha sigut utilitzat des de temps pretèrits per a combatre els dolors estomacals, els paràsits intestinals i com a remei per a millorar l’amenorrea durant la menstruació de les dones.

Però allò que fa que el donzell sigui el botànic per excel·lència és la seva potència amarga. Aquesta capacitat marga és la que equilibra, de manera insuperable la dolçor de la mistela i del vi i acompanya a la resta de botànics als vermuts de Padró i Família.