Myrrha, dels Reis Mags al vermut

Amb l’arribada dels Reis Mags de l’Orient no podem evitar recordar els presents que van portar al nen Jesús al Portal de Betlem: or, encens i mirra. Però, què passa amb la mirra? Algú sap el que és en realitat? Deuria ser alguna cosa important si els Reis Mags van decidir portar-li-ho al nen Jesús, alguna cosa més que un exòtic regal portat pel rei Baltasar des de l’Àfrica. La mirra, myrrha en llatí, és una resina aromàtica i gomosa de color marró vermellós que prové de l’arbust Commiphora myrrha, el qual creix a sòls poc profunds al nord-oest d’Àfrica, algunes zones d’Aràbia i a l’Índia. A l’Antiga Grècia va ser quan es van descobrir les magnífiques propietats d’aquesta resina tan valorada. La mirra es feia sevir com a estimulant, anestèsic (barrejada amb vi), antiparasitari, antisèptic, cicatritzant i també com a reparador de la pell, preparada en ungüent. Se li atribuïen també qualitats bactericides, purificadores i depuratives. Avui dia, la mirra es fa servir per a mitigar les malalties i infeccions de les vies altes com la faringitis, la laringitis i altres inflamacions de boca i coll. També es fa servir en aromateràpia, elaborada en oli essencial, per ajudar a mitigar l’estrès, millorar la concentració i com a depuratiu de les toxines del cos. Poc conegut és l’ús que se li dona actualment a la mirra al món del vermut, però un celler com el nostre guarda un lloc important per a aquest botànic de tan valuoses qualitats. El seu gust amarg i les seves poderoses propietats per a la salut fan que estigui a la llista dels botànics que fem servir per elaborar les infusions dels nostres vermuts. Tan significatiu resulta el botànic per a nosaltres que, quan cercàvem el nom per a la primera gama embotellada dels nostres vermuts més tradicionals, no vam dubtar a escollir per a batejar-los el seu nom en llatí, Myrrha.