La sàlvia, una planta aromàtica i medicinal molt present al vermut

La sàlvia, una planta aromàtica i medicinal molt present al vermut

La sàlvia, de sabor amarg i picant a la vegada, es pot detectar sovint en els vermuts blancs i és un dels botànics que nosaltres també utilitzem per elaborar el Myrrha Rojo i el Rojo Clásico de Padró & Co. Es tracta d’una de les espècies aromàtiques més conegudes a l’entorn mediterrani. Aquesta planta és coneguda des de l’Antiguitat per les seves propietats beneficioses i amb aquest nom genèric es denomina popularment a l’espècie Salvia Officinalis, que pertany a la família de les lamiàcies.

El nom de sàlvia ve del llatí, del verb “salvare” (salvar, conservar) i de l’adjectiu “salvus” (sa i estalvi). Plini el Vell, procurador imperial romà del segle I dC, a la seva Història Natural ja va descriure detalladament la sàlvia i els seus diversos usos purgatius. De fet, sembla ser que a la conca del Mediterrani ja s’utilitzava de molt abans ja que existeix la hipòtesi que els antic egipcis l’haurien fet servir per tractar malalties abdominals, l’asma, els dolors dentals i les picades.

Al llarg de la història ha estat la protagonista de refranys que destacaven les seves propietats curatives i ha aparegut en tractats de botànica i en textos històrics. Per exemple, en el Capitulare de Villis de l’Imperi Carolingi, una acta legislativa de finals del segle VIII, la sàlvia apareix com una de les 73 plantes que s’havien de plantar als jardins reials. Durant l’Edat Mitjana va ser una planta molt apreciada que es cultivava als jardins dels monestirs d’Europa. 

Una planta per a tot el cos

El metge i botànic alemany del segle XVI, Hieronymus Bock, també exalçava les virtuts del vi de sàlvia, o l’herba cuinada en el vi, i també de l’aigua de sàlvia com a remei per a diferents parts del cos. Segons aquest metge, la sàlvia eliminava el verí, calmava la tos, escalfava el fetge i la matriu, alleujava les malalties derivades del fred i sanava úlceres, ferides, llagues i picades.

Les propietats astringents de la sàlvia i la seva capacitat per tensar els teixits mucosos i tonificar-los fan que sigui una planta molt valorada pels herbolaris per alleujar els mals de coll i problemes bucals. Així, la sàlvia és un ingredient habitual en dentífrics i en líquids per glopejar.

Les seves propietats antiinflamatòries són beneficioses per alleujar els dolors menstruals i fins i tot per combatre la sudoració excessiva i les sufocacions. La sàlvia és un bon antisèptic per curar problemes de pell i sanar ferides i llagues. L’oli essencial de sàlvia es pot utilitzar també per fer massatges. A més, estudis recents han demostrat que la sàlvia, presa en infusió, pastilles o tintures, millora la funció cognitiva i anivella els marcadors de colesterol i diabetis gràcies a les seves propietats antioxidants.

La sàlvia a la gastronomia i a la indústria dels licors

Aquesta planta també és apropiada per millorar les digestions i reduir els gasos ja sigui prenent-la en infusió o com a herba aromàtica per amanir plats. El seu sabor amarg i picant a la vegada dona un toc molt especial com a condiment sobretot en plats de carn pesats. Es tracta d’un complement versàtil que es pot afegir a molts aliments.

A més, també s’utilitza a la indústria de les begudes espirituoses, com un dels ingredients en molts licors d’herbes o bé com a botànic principal al licor de sàlvia. És una de les plantes presents a la infusió de botànics per elaborar alguns dels nostres vermuts, un procés que entendrem bé durant la visita guiada a la Casa Vermouth Padró. 

Compartir

Cistella de la compra
There are no products in the cart!
Continuar comprant
0